F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES
INICIS
PREMIS
CALENDARI
PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
LLISTAT DE PARTICIPANTS
HISTÒRIC DEL CONCURS
CONTACTE
 
Ini. sessió | Participants
TREBALLS PUBLICATS

Les llavors de l'avi (MartíPiguillem)
Cor de Maria Blanes (Blanes)
Inici: La memòria de l’arbre (Tina Vallès)
«Em puc posar content?». No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Però el Jan i el Joan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla. Mentre els adults fan el possible perquè tot vagi com sempre, el Jan es fixa en els detalls del seu voltant i els va ajuntant per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, construeixen un mosaic d’escenes per on avança la relació entre tots dos, i la història d’un desmaien serà el fil conductor.


Capítol 1:  El bagul

​«Em puc posar content?». No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Però el Jan i el Joan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla. Mentre els adults fan el possible perquè tot vagi com sempre, el Jan es fixa en els detalls del seu voltant i els va ajuntant per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, construeixen un mosaic d’escenes per on avança la relació entre tots dos, i la història d’un desmai en serà el fil conductor.

Des de petit, en Jan havia estat un nen curiós. La majoria de la família, tot i l'afecte que li tenien, el considerava massa mogut. Les seves constants preguntes eren capaces de ficar nerviós a qualsevol dels presents. Amb l'excepció d'un. A en Joan sempre li havia fet molta gràcia aquell infant. Les seves inquietuds li recordaven a si mateix, a quan era petit. Tot i això, l'edat li estava jugant una mala passada i, cada cop més, la presència del seu net l'irritava.

Aquest sentiment s'havia amplificat des de la seva mudança. El comportament d'en Jan, li feia pensar que sospitava alguna cosa. Les seves preguntes havien passat de ser sobre l'origen de la pluja i els sentiments de les plantes a temes més delicats, com Vilaverd, la raó de la mudança i, sobretot, el desmai. Des d'un dia que l'avi li havia parlat sobre aquell arbre, en el que jugava de petit, en Jan l'havia bombardejat a preguntes. Volia saber com n'era d'alt, de quin color tenia les fulles, si era gros i robust o petit i feble... però, sobretot, volia saber els sentiments que aquest provocava en el seu avi. "I tu te l'estimaves molt?" o "Si el talessin, com de trist et posaries?" Eren preguntes freqüents en les seves converses.

És clar que en Jan no imaginava la gravetat de la qüestió, però hi havia alguna cosa que no li quadrava sobre la mudança dels seus avis. I, per culpa de l'insistència del nen, els records de l'ancià perforaven la part més interna de la seva ment, amenaçant de sortir a l'exterior.

Un matí, com era normal, avi i net van sortir de casa, a donar una de les seves voltes. En Joan li donava la mà dreta a en Jan, guiant-lo a través dels carrers de la ciutat, mentre aquest se'l mirava fixament, amb la seva cara d'ànsia de saber.

Aquell mateix dia, el nen havia complert deu anys i el volia portar a un lloc especial.

Després d'uns minuts de caminar a través dels carrerons de la ciutat, l'avi es va aturar a la façana d'un edifici. Era groc i antic, de dos pisos. Tenia poques finestres, envoltades per pedres que formaven arcs. Ell, mirava fixament a la de les golfes. Amb un fil de veu, va dir: "És aquí" i, traient una clau de la seva butxaca, es va acostar al portal i va introduir-la al pany. Amb un grinyol, la porta es va obrir, mostrant un passadís completament buit que conduïa a unes escales a la dreta. La parella va entrar a la casa dirigida pel més gran, que estirava el braç de l'altre. Pujant per les escales, el nen no va dir una sola paraula i un silenci sepulcral els va acompanyar a través dels dos pisos. Quan van arribar a la planta superior, es van trobar amb l'únic moble de tota la casa: un bagul.

L'ancià s'hi va dirigir i va obrir-lo, extraient-ne un pot de vidre ple d'un líquid color ver festuc que contenia trossos de planta flotant. Estava etiquetat amb un paper enganxat amb cinta adhesiva en el qual posava "llavors".

En Jan, que s'havia quedat endarrere mentre el seu avi agafava el pot, es va acostar al seu costat. Impacient, va dir: "A veure?" i va intentar agafar-lo. L'avi va fer que no, però no esperava que el seu nét mogués la mà. Per aquesta raó, quan els seus dits van tocar el pot, els de l'avi van cedir ràpidament, fent que l'objecte caigués i es partís en mil trossos. Tot el líquid del seu interior es va disseminar per terra.

Un foc es va encendre en l'interior del Joan, no podia fer-se a la idea del que acabava de passar. Un atac de ràbia va envair el cos de l’avi, que sempre havia sigut una persona tranquil·la, fent que comencés a tremolar. Intentant tranquil·litzar-se va fer un parell de respiracions profundes, però no va funcionar. El seu cor, seguia bategant desbocat. I així va continuar uns segons, fins que el seu fràgil organisme no va poder suportar més tanta pressió i va caure al sol pres d'un infart
 
MartíPiguillem | Inici: La memòria de l’arbre
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
   

          

Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]