La tomba tornava a estar plena.

Gairebé semblava mentida.

Flors, ampolles de tot tipus, però preferentment de cervesa, a mig consumir, fotografies, polseres i collarets fets a mà, joguines com ara ossos de peluix o petites naus espacials de Star Trek i Star Wars, pòsters, còmics...

Cada setmana passava el mateix, i cada setmana la Grace al·lucinava.

No tant pel fanatisme o la devoció dels fans, sinó per la mena d'objectes que deixaven a la tomba. Per exemple ell ja no prenia alcohol. Per exemple, ell no havia dut mai polseres ni collarets. Per exemple, allò dels ossos de peluix, que havia estat una invenció o una d'aquelles frases típiques de l'estil: "A la meva filla li agraden els ossos de peluix." Quan un famós deia alguna cosa com aquella, per als seguidors era com un manament.

I això que ell mai havia estat famós.

Almenys en vida.

La Grace va començar a recollir-ho tot.

Duia una bossa per a les ampolles, sempre mig buides, i una altra per a la resta d'objectes. Les ampolles i les llaunes, primer les buidava en un costat de la tomba. Era la feina més lenta i pesada. Amb la part dura acabada, arribava la fàcil. Recollia els regals, però sense agror ni violència. De fet, ho feia amb cura. Si més no, respectava el fervor de les persones que havien viatjat fins allà, tan lluny segurament de casa seva, per retre el darrer tribut a l'heroi caigut, a la llegenda.

Perquè ara sí que era això: una llegenda.





“50 anys enrere”





Els pares del Tom treballaven en una productora musical molt important internacionalment i contínuament estaven de viatge i com no tenien a qui deixar a en Tom, sempre que podien se l'emportaven. Per primera vegada, els pares del Tom li van portar des de ben petit a un concert i des d'aquell instant va sentir una atracció cap a aquell món. A partir d'aquell dia, no va parar d'escoltar música i conèixer les cançons més conegudes de l'època. A mesura que creixia tenia més clar el que volia ser de gran, músic, però no sabia molt bé per on començar i el primer que va fer va ser dir-li als seus pares a quina professió es volia dedicar. Van quedar molt sorpresos per la decisió que havia pres perquè els nens de la seva edat normalment no volen dedicar-se això o ni tan sols volien saber que fer, així i tot, ell ho tenia clar i al cap de poques setmanes després, li van apuntar a una acadèmia de música. Quan el Tom va rebre la notícia es va emocionar tant que va començar a fer bots d'alegria per tota la casa encara que no sabés el que faria exactament, així que li van dir que aprendria a tocar instruments de música i que podria escollir el que més li agradés.

Les classes començarien d'aquí a dues setmanes i en aquell temps, el Tom va veure tota classe d'instruments que hi havia, i els que més li agradaven estaven relacionats amb el Rock, que era la guitarra elèctrica i la bateria. Pocs dies abans de les classes, els pares li van comprar una guitarra elèctrica perquè va ser l'instrument pel qual es va decidir, i quan el Tom ho va veure, va al·lucinar perquè mai va haver-hi cap instrument a casa i era la primera vegada que tenia un en les mans. Abans de començar, ja ho va provar en la seva habitació i va intentar imitar a les bandes de rock més famoses que hi havia i les que més li agradaven i encara li va agradar més.

Quan va arribar el dia, el Tom estava superemocionat i volia que s'acabessin les classes per anar a la tarda a l'acadèmia i quan ja era l'hora de sortir, va anar cap a casa corrent i va menjar de bòlit per practicar encara més, fins que va arribar el moment de marxar. Va deixar tot el que estava fent, es va vestir, va anar cap al rebedor i va agafar el més important, la seva guitarra elèctrica i se'n van anar cap al cotxe.

Un cop allà, van anar cap a l'entrada i es van dirigir cap a la recepció. Només entrar, en Tom va visualitzar aquell lloc d'amunt a baix, i va veure un munt d'habitacions on es veia persones practicant que fins i tot es podia escoltar la música que desprenien aquells instruments.

Abans de començar les classes, havien de veure el nivell que tenia en Tom, així que es va dirigir cap a una de les habitacions amb la companyia d'un professor. Ell estava supernerviós perquè mai havia tocat davant de tothom així que ho va fer el millor possible seguint les pautes que li deia el mestre. Quan va terminar la prova, en Tom tenia una sensació no molt agradable perquè creia que no ho havia fet molt bé així que es van dirigir cap a l'entrada on estaven els pares i els hi va dir que el seu fill no estava molt entrenat i que havia de practicar moltes hores per poder millorar. Òbviament, com era d'esperar, li van posar en el nivell més baix de tots i això no li va fer gens de gràcia al Tom, però era d'esperar, així que es va prometre així mateix que ho donaria tot per millorar i superar-se.