Tornar al fred de Barcelona després d’haver passat uns dies en un lloc càlid era tot un contrast. La gent havia pujat a l’avió amb la pell colrada, si no directament cremada, gorres i barrets ridículs, samarretes de màniga curta i, alguns, fins i tot amb pantalonets i sandàlies. La metamorfosi al llarg de les hores següents havia estat total. Com a màxim, quedava alguna gorra fent joc amb les bosses de les compres de darrera hora. En baixar de l’avió tot eren pantalons llargs, jerseis i sabates, cares de resignació i son pel canvi horari. Això, més els comentaris de rigor.

• A quina temperatura ha dit el pilot que estàvem? Quatre, cinc graus?
• No n’estic segur. Com que ho ha dit en anglès...
• Si el vol arriba a Espanya, no sé per què carai ho han de dir tot en anglès!
• Perquè la companyia és alemanya?
• Doncs que ho diguin en alemany!